Mitjons tòxics

Aquí torna a nevar. Aquesta setmana, per sort, ha fet sol. I m'ha agradat una mica més la ciutat, amb les cases il·luminades amb colors ataronjats però amb neu a les teulades.

Aquest cop però us volia parlar de mitjons tòxics. De mitjons suats, direu? En principi no.

Resulta que aquesta setmana hem tingut un professor de la Universitat d'Ankara que ens va parlar de nanotecnologies, en concret d'inserir materials de mida nanomètrica (10E-9 metres) en d'altres, per així canviar-ne les propietats. Per exemple ens va parlar de l'existènica de cremes cicatritzants que contentenen partícules de plata. La plata és antibacteriana i així ajuda a reduïr les infeccions. (germanes corregiu-me si cal, per favor!)

A partir d'aquesta propietat de la plata estan sortint al mercat molts productes tèxtils que contenen nanopartícules de plata, com els mitjons antibacterians i desodorants per fer esport. El professor ens va ensenyar alguns articles científics on havien fet proves amb diverses marques d'aquests mitjons. La conclusió que en treien és que gran quantitat de nanopartícules després d'una rentada es desprenien i acabaven a l'aigua. Això és un gran problema mediambiental i de salut perquè les partícules poden restar a l'aigua fins i tot després d'un tractament d'aigües residuals, arribant fins als organismes aquàtics i més endavant també als humans. (Quan tingui l'article ja el penjaré).

El professor també ens va ensenyar un gràfic de la quantitat de productes que contenen nanopartícules per països. El primer fabricant és Estats Units, en menys quantitat el segueixen els països de l'Àsia: Xina, Corea, Japó i en molta menys proporció Europa. De fet, ell deia que aquesta visió europea de precuació era la més adequada perquè encara no se saben molts efectes que poden tenir aquestes nanopartícules. No seria la primera vegada que es comercialitza algun producte que després ha resultat ser tòxic, com el PVC, per exemple. Sempre és millor fer negoci que preocupar-se pel medi ambient o la salut.

En aquesta línia, professors que es dediquen al camp de la radiobiologia ens han parlat sobre l'enrenou dels escàners corporals als aeroports. Els que els fabriquen diuen que la dosi de radiació rebuda és taan baixa, que no fa cap dany, encara diria més, és molt més baixa que la radiació que un rep anant en l'avió! I això clar, tranquilitza a tothom. Si amics, però... encara no se saben els efectes que provoquen baixes dosis de radiacions!!! Hi ha qui diu que són dolents, d'altres que potser beneficiosos, però encara s'està investigant. Sinó poseu al google "low dose radiation effects" i veureu la quantitat d'articles sobre el tema. De veritat que cal que ens irradiin cada vegada que anem a algun lloc? i els que viatgen molt què? Potser que posin algú que repassi la gent amb les mans, no?


Avui el meu escrit sembla extret del blog de la meva germana. Rosa, potser que facis ressò als teus lectors sobre tot això!

A presto!

Demà torno a Pavia, al fred, la neu i al pa amb olives. A les classes, a les paraules inventades, a la pasta per dinar.. Torno al que ja és una rutina només després de dues setmanes de curs.

Per sort, tots els altres companys també fa un temps que no estudien i els costa tant com a mi.. També torno a les bromes, a les partides de pim pom després de dinar, a la xocolata calenta, a posar el cul al radiador, a estudiar i també a passar-ho bé.

Fins dilluns!

Aquí també!

Aquesta setmana ha fet fred i nevat a tot Catalunya.. però a Pavia també.

Aquest és el Ponte Coperto que creua el riu Ticino, el riu i les cases del voltant. Hem parat a fer un te a una barca que és un bar, però el te era tebi i a dins hi feia fred! Ja us he comentat que aquí no abusen de la calefacció...





Anant cap a classe aquest matí






i el Duomo i la Piazza della Vittoria amb les paradetes de Nadal.

Quin fred!

A Pavia hi fa fred, molt de fred!

Segurament és la humitat, però aquí hi tinc més fred que a Suècia.

El més curiós de tot és que cada hivern hi fa fred però a dins els edificis la calefacció està molt fluixeta, sempre! I no ho entenc!

Avui, el segon dia de classe hem acabat tots amb els abrics i anoracs, un xic s'ha posat la jaqueta d'anar amb moto i no podia escriure bé per culpa de les proteccions dels colzes.. Jo no puc posar-me gaires capes més, 3 jerseis, anorac, pantalons, leotardos, mitjons de llana, guants i a classe trec la bufanda ampla i la faig servir de manta!

Quan vam arribar, amb els meus pares i germana, els primers dies hi havia boira. M'han dit que he anat a la millor part d'Itàlia, perquè a la Llombardia a l'hivern hi ha la boira i a l'estiu els mosquits! Visca!

La ciutat és mona, jo em pensava que era més petita. Té un Duomo que està restaurant-se, ara hi han posat una pista de gel davant. Una placeta on hi monten paradetes, té restaurants, botigues i molts cafès, per sort!

Us ensenyo unes fotos del dia que vam anar a la Certosa de Pavia.








I al final va sortir el sol.

Fins aviat!

Viva la vida

Barcelona, 4 de setembre del 2009



Lights will guide you home
and ignite your bones.
And I will try to fix you.



(foto de l'Avui)

Avistament de MJ a Reus

Divendres 21 de setembre. Reus, Tarragona.

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

El famós cantant Michael J. Jackson ha estat vist pels carrers del centre de Reus juntament amb un grup dels seus fans.

El Rei del Pop ha fet gala del seu bon estat de forma i ha deleitat els seus seguidors ballant com en les millors èpoques el conegudíssim pas Moonwalker a la Plaça de les Peixateries Velles de Reus.

Després de sopar a un restaurant de la plaça, Jackson es va dirigir cap a un local nocturn de ball. Pel camí va anar atenent les peticions de tots els reusencs que es creuaven amb ell: autògrafs, fotografies, petons i abraçades. La gent estava encantada de veure'l tant bé i va oblidar completament els recents rumors de la seva mort.





Tant bon punt va arribar al pub musical, el cantant va transformar la pista de ball en el seu escenari. Coreografies i passos de hits com Thriller o Billie Jean es barrejaven amb els crits i els aplaudiments d'un públic entregat a un Jackson inspiradíssim.





Feia temps que Reus no vivia una espectacle similar. Els reusencs esperen que torni al Baix Camp a animar les nits de la capital de comarca ben aviat. Potser aquesta tornada serà més sorprenent del que es pensen, ja que tot apunta que Michael Jackson s'enfrontarà al nostre Elvis, A. Santamaria, a les pròximes eleccions municipals.

Que guanyi el millor!

Alguna cosa sobre Corea del Nord

Ja fa temps que volia escriure alguna cosa senzilla relacionada amb Corea del Nord, però no sabia què dir exactament. Ahir que el Clinton es va presentar per sorpresa a alliberar les dues reporteres vaig pensar que ara seria un bon moment.

A la tardor vaig veure un documental a tv3, un 30 minuts, sobre Corea del Nord. Segurament fa 2 anys aquest programa no m'hagués cridat especialment l'atenció, però d'alguna manera ara m'interessa més que abans.

El periodista que surt és el Sergi Vicente, segur que l'heu vist fent de corresponsal des de Xina moltes vegades. El més sorprenent però, és aquest senyor català anomenat Alejandro Cao que fa de fil conductor del documental. En alguns llocs d'internet he trobat que aquest home és de Reus. Per què sempre sembla que els personatges més peculiars hagin de ser de Reus?? Quina altra ciutat ha vist néixer un paio que és regidor i va disfressat d'Elvis a l'Ajuntament i un home que ha sigut adoptat com un coreà més adorador de Kim Jong Il? Però aquest cop "internet" s'equivoca i aquest senyor és de Tarragona. Ho diu ell mateix en el seu blog, on respon a emails que la gent li envia i explica (o intenta justificar?) els últims assajos militars del seu país adoptiu.

Aquí us poso l'enllaç del 30 minuts:

Corea del Nord: la gran il·lusió

En realitat dura 40 minuts. Potser una manera alternativa d'endinsar-se a la realitat de Corea del Nord seria llegint el còmic Pyongyang de Guy Delisle. A mi me'l va deixar la meva germana i diria que vaig tardar més o menys aquests 40 minuts a llegir-lo. Explica la història del seu viatge a Pyongyang on hi va anar per treballar en una sèrie francesa de dibuixos animats. Al còmic l'autor ha de fer les mateixes visites obligades que fan tots els turistes (també els del 30 min): el museu dels regals al líder, l'estatua del líder, el noseque del líder... És una historieta molt tranquil·la però amb sentit de l'humor dins d'una realitat ben gris.

A continuació dos fragments que he trobat a internet:






Espero que al final m'hagi quedat un escrit ben innocent. No voldria converertir-me en una eterna enemiga de la pàtria!