Arrivederci!

L'Anna a Pavia!

L'Anna va venir de visita a Pavia. En general el que vam fer va ser passejar, pendre el sol al riu, mirar les llúdrigues i anar a Milà, Jaume!




Aquí l'Anna va ser entrevistada per la Cadena Sky sport, però el reporter li va fer canviar la resposta. Primer l'Anna va dir que això no ho fan els periodistes! però va acabar acceptant.



Aquesta és una de les nostres amigues les llúdrigues que viuen al Ticino, són com rates aquàtiques gegants, bàsicament.

Bergamo

Un diumenge vam anar a Bergamo, aquí penjo algunes fotos. Té una part alta que predomina per sobre de tota la ciutat. És molt bonic. Hi ha un carrer ple de botigues antigues de menjar típic i de pastisseries!













Ignasi quan hi vas?

Mitjons tòxics

Aquí torna a nevar. Aquesta setmana, per sort, ha fet sol. I m'ha agradat una mica més la ciutat, amb les cases il·luminades amb colors ataronjats però amb neu a les teulades.

Aquest cop però us volia parlar de mitjons tòxics. De mitjons suats, direu? En principi no.

Resulta que aquesta setmana hem tingut un professor de la Universitat d'Ankara que ens va parlar de nanotecnologies, en concret d'inserir materials de mida nanomètrica (10E-9 metres) en d'altres, per així canviar-ne les propietats. Per exemple ens va parlar de l'existènica de cremes cicatritzants que contentenen partícules de plata. La plata és antibacteriana i així ajuda a reduïr les infeccions. (germanes corregiu-me si cal, per favor!)

A partir d'aquesta propietat de la plata estan sortint al mercat molts productes tèxtils que contenen nanopartícules de plata, com els mitjons antibacterians i desodorants per fer esport. El professor ens va ensenyar alguns articles científics on havien fet proves amb diverses marques d'aquests mitjons. La conclusió que en treien és que gran quantitat de nanopartícules després d'una rentada es desprenien i acabaven a l'aigua. Això és un gran problema mediambiental i de salut perquè les partícules poden restar a l'aigua fins i tot després d'un tractament d'aigües residuals, arribant fins als organismes aquàtics i més endavant també als humans. (Quan tingui l'article ja el penjaré).

El professor també ens va ensenyar un gràfic de la quantitat de productes que contenen nanopartícules per països. El primer fabricant és Estats Units, en menys quantitat el segueixen els països de l'Àsia: Xina, Corea, Japó i en molta menys proporció Europa. De fet, ell deia que aquesta visió europea de precuació era la més adequada perquè encara no se saben molts efectes que poden tenir aquestes nanopartícules. No seria la primera vegada que es comercialitza algun producte que després ha resultat ser tòxic, com el PVC, per exemple. Sempre és millor fer negoci que preocupar-se pel medi ambient o la salut.

En aquesta línia, professors que es dediquen al camp de la radiobiologia ens han parlat sobre l'enrenou dels escàners corporals als aeroports. Els que els fabriquen diuen que la dosi de radiació rebuda és taan baixa, que no fa cap dany, encara diria més, és molt més baixa que la radiació que un rep anant en l'avió! I això clar, tranquilitza a tothom. Si amics, però... encara no se saben els efectes que provoquen baixes dosis de radiacions!!! Hi ha qui diu que són dolents, d'altres que potser beneficiosos, però encara s'està investigant. Sinó poseu al google "low dose radiation effects" i veureu la quantitat d'articles sobre el tema. De veritat que cal que ens irradiin cada vegada que anem a algun lloc? i els que viatgen molt què? Potser que posin algú que repassi la gent amb les mans, no?


Avui el meu escrit sembla extret del blog de la meva germana. Rosa, potser que facis ressò als teus lectors sobre tot això!

A presto!

Demà torno a Pavia, al fred, la neu i al pa amb olives. A les classes, a les paraules inventades, a la pasta per dinar.. Torno al que ja és una rutina només després de dues setmanes de curs.

Per sort, tots els altres companys també fa un temps que no estudien i els costa tant com a mi.. També torno a les bromes, a les partides de pim pom després de dinar, a la xocolata calenta, a posar el cul al radiador, a estudiar i també a passar-ho bé.

Fins dilluns!

Aquí també!

Aquesta setmana ha fet fred i nevat a tot Catalunya.. però a Pavia també.

Aquest és el Ponte Coperto que creua el riu Ticino, el riu i les cases del voltant. Hem parat a fer un te a una barca que és un bar, però el te era tebi i a dins hi feia fred! Ja us he comentat que aquí no abusen de la calefacció...





Anant cap a classe aquest matí






i el Duomo i la Piazza della Vittoria amb les paradetes de Nadal.

Quin fred!

A Pavia hi fa fred, molt de fred!

Segurament és la humitat, però aquí hi tinc més fred que a Suècia.

El més curiós de tot és que cada hivern hi fa fred però a dins els edificis la calefacció està molt fluixeta, sempre! I no ho entenc!

Avui, el segon dia de classe hem acabat tots amb els abrics i anoracs, un xic s'ha posat la jaqueta d'anar amb moto i no podia escriure bé per culpa de les proteccions dels colzes.. Jo no puc posar-me gaires capes més, 3 jerseis, anorac, pantalons, leotardos, mitjons de llana, guants i a classe trec la bufanda ampla i la faig servir de manta!

Quan vam arribar, amb els meus pares i germana, els primers dies hi havia boira. M'han dit que he anat a la millor part d'Itàlia, perquè a la Llombardia a l'hivern hi ha la boira i a l'estiu els mosquits! Visca!

La ciutat és mona, jo em pensava que era més petita. Té un Duomo que està restaurant-se, ara hi han posat una pista de gel davant. Una placeta on hi monten paradetes, té restaurants, botigues i molts cafès, per sort!

Us ensenyo unes fotos del dia que vam anar a la Certosa de Pavia.








I al final va sortir el sol.

Fins aviat!