Viva la vida

Barcelona, 4 de setembre del 2009



Lights will guide you home
and ignite your bones.
And I will try to fix you.



(foto de l'Avui)

Avistament de MJ a Reus

Divendres 21 de setembre. Reus, Tarragona.

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

El famós cantant Michael J. Jackson ha estat vist pels carrers del centre de Reus juntament amb un grup dels seus fans.

El Rei del Pop ha fet gala del seu bon estat de forma i ha deleitat els seus seguidors ballant com en les millors èpoques el conegudíssim pas Moonwalker a la Plaça de les Peixateries Velles de Reus.

Després de sopar a un restaurant de la plaça, Jackson es va dirigir cap a un local nocturn de ball. Pel camí va anar atenent les peticions de tots els reusencs que es creuaven amb ell: autògrafs, fotografies, petons i abraçades. La gent estava encantada de veure'l tant bé i va oblidar completament els recents rumors de la seva mort.





Tant bon punt va arribar al pub musical, el cantant va transformar la pista de ball en el seu escenari. Coreografies i passos de hits com Thriller o Billie Jean es barrejaven amb els crits i els aplaudiments d'un públic entregat a un Jackson inspiradíssim.





Feia temps que Reus no vivia una espectacle similar. Els reusencs esperen que torni al Baix Camp a animar les nits de la capital de comarca ben aviat. Potser aquesta tornada serà més sorprenent del que es pensen, ja que tot apunta que Michael Jackson s'enfrontarà al nostre Elvis, A. Santamaria, a les pròximes eleccions municipals.

Que guanyi el millor!

Alguna cosa sobre Corea del Nord

Ja fa temps que volia escriure alguna cosa senzilla relacionada amb Corea del Nord, però no sabia què dir exactament. Ahir que el Clinton es va presentar per sorpresa a alliberar les dues reporteres vaig pensar que ara seria un bon moment.

A la tardor vaig veure un documental a tv3, un 30 minuts, sobre Corea del Nord. Segurament fa 2 anys aquest programa no m'hagués cridat especialment l'atenció, però d'alguna manera ara m'interessa més que abans.

El periodista que surt és el Sergi Vicente, segur que l'heu vist fent de corresponsal des de Xina moltes vegades. El més sorprenent però, és aquest senyor català anomenat Alejandro Cao que fa de fil conductor del documental. En alguns llocs d'internet he trobat que aquest home és de Reus. Per què sempre sembla que els personatges més peculiars hagin de ser de Reus?? Quina altra ciutat ha vist néixer un paio que és regidor i va disfressat d'Elvis a l'Ajuntament i un home que ha sigut adoptat com un coreà més adorador de Kim Jong Il? Però aquest cop "internet" s'equivoca i aquest senyor és de Tarragona. Ho diu ell mateix en el seu blog, on respon a emails que la gent li envia i explica (o intenta justificar?) els últims assajos militars del seu país adoptiu.

Aquí us poso l'enllaç del 30 minuts:

Corea del Nord: la gran il·lusió

En realitat dura 40 minuts. Potser una manera alternativa d'endinsar-se a la realitat de Corea del Nord seria llegint el còmic Pyongyang de Guy Delisle. A mi me'l va deixar la meva germana i diria que vaig tardar més o menys aquests 40 minuts a llegir-lo. Explica la història del seu viatge a Pyongyang on hi va anar per treballar en una sèrie francesa de dibuixos animats. Al còmic l'autor ha de fer les mateixes visites obligades que fan tots els turistes (també els del 30 min): el museu dels regals al líder, l'estatua del líder, el noseque del líder... És una historieta molt tranquil·la però amb sentit de l'humor dins d'una realitat ben gris.

A continuació dos fragments que he trobat a internet:






Espero que al final m'hagi quedat un escrit ben innocent. No voldria converertir-me en una eterna enemiga de la pàtria!

Barranc del Canaletes

Abans de Sant Joan vam anar a Horta de Sant Joan a baixar pel riu Canaletes. Cal tenir permís per baixar aquest barranc. Nosaltres hi vam anar amb uns nois monitors que et guien pels llocs on baixar i també saben el camí alternatiu si algú no s'atreveix a saltar. Cal dir que l'últim salt era molt estret i feia una mica d'impressió, però també podies fer "tobogan" fins a una coveta i després capbussar-te per sota una roca..
Ells et deixen el neoprè, el cas, l'arnés... i et porten fins el barranc, però cal caminar una miqueta sota el sol. També tenen aquesta càmera resisitent a l'aigua i et van fent fotos durant tota la baixada.

Ara que hi ha hagut aquest incendi potser és el moment de no deixar de banda aquesta zona. Animeu-vos a anar-hi!

Sleepwalk

Feia temps que no sentia aquesta cançó, Sleepwalk (caminar adormit) una entre tantes altres cançons que podria formar part de la banda sonora de la infantesa de les meves germanes i meva. Una banda sonora plena d'Oldies, de jazz, de dixieland, de country, de Beatles...

A la casa de la Raval, a casa, la meva habitació tenia portes de vidre i els diumenges al matí, només aixecar-me veia el llumet de la sala encès, on el meu pare ja estava fent anar "cassetes" d'aquí cap allà, gravant, fent barreges o escoltant música amb auriculars.

La veritat és que li agraeixo que tingui aquesta afició tan gran per tants estils de música diferents. Segurament, si no fos per ell m'hauria perdut molta música que potser per mi mateixa mai hagués descobert. Si no fos per ell, la setmana passada quan mirava un capítol de Heroes, no hagués pogut saber al primer plor de guitarra que la cançó que sonava era Sleepwalk.

Està clar que hi deu haver molta gent de la meva edat i més joves que són grans experts en música dels 50's, 60's... Però a vegades comentem amb ma germanes que gent que coneixem es queda una mica parada al veure que ens sabem tantes i tantes cançons que fa bastant que no sonen per la ràdio.

Potser el caset de la Rosa, quan encara no sabia cap paraula en anglès, ja deixava intuir el fet que ens agradava la música que escolta el nostre pare. Hi deia "Funky Tau". O que al cotxe cantéssim els remixs de Stars on 45 i Jive Bunny and the Mastermixers sabent exactament quan i quina cançó vindria a continuació.

Quan sento Sleepwalk és com si estés en una platja de Hawaï, de sorra blanca, aigua cristal·lina i ombra de palmeres. Un paisatge idíl·lic i paradisíac. No sóc la única que creu caminar en somnis per aquestes platges, al youtube he trobat la cançó amb un fotomuntatge de les aigües més turqueses del món.

Com que mai he anat a Hawaï m'ho imagino perfecte, amb aquesta cançó a una platja on no hi ha nens que et tiren sorra a la tovallola, que no fa olor a crema solar, on no hi ha ningú i no t'has de trobar una senyora a la falda perquè no té on posar la cadira.

Si mai hi anés segur que em decebria, però mentrestant les illes Hawaï són el paradís somiat, on l'Obama es feia gran mentre el Magnum i el Higgins es barallaven continuament. I jo, somnàmbula, m'asseuria a la voreta del mar al so de Sleepwalk.

Per Barcelona amb la Hope

La Hope és una noia de Hong Kong que vivia amb mi a Suècia. Quan el meu amic Alex va anar a Hongkong li vaig donar el seu telèfon i es van conéixer allà.

Per setmana santa la Hope ha vingut de vacances a Barcelona i entre l'Alex i jo l'hem passejat per tot arreu.

Fins i tot vam anar a Montserrat i a Figueres.

fotos d'hamburg

Acabo de penjar les fotos d'Hamburg! Mireu a baix.